LLORENÇ SOLER

CICLE LLORENÇ SOLER A LA CASA ELIZALDE
Març-Abril 2006

En el cicle MIRADES que el BEC organitza a la casa Elizalde (C/Valencia 302) presentarem una retrospectiva sobre aquest director de cinema i documental.
Dijous a les 20 hores. Entrada Gratuïta

Llorenç Soler és un referent del cinema independent català dels seixanta i del cinema "alternatiu" dels setanta. Documentalista des dels temsp de la Bolex de 16mm fins les últimes de Video/DVD, director de fotografia de llargmetratges i curts, realitzador televisiu de temes culturals i socials, professor a diferents escoles de cinema i televisió, assagista,...... el cicle MIRADES us proposa una panoràmica per l’obra d’en Llorenç Soler, un director de cinema que ha passejat un mirall pel camí de les diferents realitats i que ha obtingut una collita d’imatges ben important.


Dijous 2 de març 2006
Presentada per MARTÍ ROM, enginyer i autor d’un llibre sobre l’obra d’en Llorenç Soler. Cinefòrum amb el director, en LLORENÇ SOLER
Tema: VIDES HUMANES.

"Francisco Boix, un fotógrafo en el infierno" (2002)
Aquest documental narra la vida del fotògraf Francisco Boix (Barcelona 1920 – Paris 1951). Després de la guerra civil espanyola, l’exili el portà – junt a altres 7000 espanyols – al camp de concentració de Mauthaussen, Allà va ser destinat al laboratori fotogràfic, del que va extreure, clandestinament, més de 2000 fotografies, en una operació de resistència insòlita en la història de la repressió nazi. Després de l’alliberament, Boix, aportà algunes de les fotos al Procés de Nuremberg, com a prova acusatòria contra importants membres de la cúpula militar del tercer Reich



"Fi de Segle" (2001)
L'ultim día del any 2000, un perruquer debarri, acabat de cumplir els setanta anys, ha decidit jubilarse. Eldocumental recull l'ultim dia de la feina d'aquest professional, el seuacomiadament amb els seus clients, i les seves reflexions sobre aquestfet i el que estat la seva vida fins ara.El protagonista de aquestdocumental ens sorpren amb un final inesperat.
_______________________________________

Dijous 16 de març 2006
Presentada per en JOAQUIM ROMAGUERA, historiador i investigador.
Tema: REFLEXES DE UNA SOCIETAT

"Antisalmo" (1977)
Té el seu origen en un poema de Llorenç Soler, que es recita al mateix film. En aquest film el realitzador vomita una bona part de l’immersió efectuada a la força en el món militar i religiós. Es tracta d’una pel·lícula de muntatge de fotografia i filmacions que enllacen aquests dos móns, com és el cas de les processons de setmana santa, sempre custodiades per militars, les típiques fotos de religiosos amb el braç alçat. Un conscient rastreig pertot aquests signes d’aquests dos móns que ens impregnen surt a la llum: cunys de la ràdio, amb el sacerdot Sopeña; el comiat i tancament de la Televisió, amb una oració i el rei uniformat... Vegi’s el film com un crit de ràbia a tot això.

"Ciutadans sota sospita" (1993)
Documental sobre la població negra a la Barcelona dels 90’. El que la fa especialment atractiva és la forma d’immiscir-se ostensiblement de forma personal en el tema, bo i aconseguint a manera de “vídeo d’autor”, quelcom que semblava prohibit, un anatema, en el món del documental, tan lligat de mans i peus per allò de l’aparent objectivitat

_________________________________

Dijous 30 de març 2006
Amb la presència de JULIA i AÍDA, protagonistes de Kenia y su família
Tema: LA DONA, PRIMERA PART

"Torera" (1975)
Un dels temes tractats per Llorenç Soler a “59domingos”(1966) i “Cada tarde a las cinco” (1989), aquest documental tracta els problemes d’una dona sevillana aspirant a Torero. La pel·lícula va tenir mala acollida ja que, en l’any de la mort de Franco, els toros s’aparellaven a la festa nacional . Un film que retrata, paradoxalment, la lluita d’una dona per poder pertànyer a un món ple de crueltat que maltracta els toros.

"Kenia y su Familia” (2005)
Aquest documental mostra l’experiència vital d’una parella de dones que s’estima i que decideix, com qualsevol parella, tenir un fill engendrat per una d’elles. Malauradament, el procés no ha estat fàcil. Després del fracàs de 4 inseminacions artificials i dos anys de repòs, Julia i Aída decideixen buscar un pare natural entre el seu cercle d’amics. D’aquesta manera Julia queda embarassada al primer intent. La càmara segueix fidelment el transcurs dels esdeveniments durant aquests 4 anys i es submergeix en el dia a dia d’aquestes dues dones i del seu entorn, que conforma l’amplia família de Kenia, la nena acabada de néixer.
____________________________

Dijous 6 d’abril 2006
PRESENTADA PER MANU BALAGUER, DOCUMENTALISTA I PRODUCTOR A LA COFRADIA
CINEFÒRUM AMB EL DIRECTOR, EN LLORENÇ SOLER
TEMA: LA DONA, SEGONA PART

"Lola vende cà” (2002)
Ficció documental.
Lola és una gitana d’origen incert, ja que va ser adoptada, acabada de néixer, per una família gitana. Ha crescut en els costums i les tradicions gitanes. A punt de terminar el batxillerat Lola es planteja, en contra de la seva família i entorn social, continuar els seus estudis i fer la carrera de magisteri. Però just en aquest moment apareix l’amor en la figura de Juan, un gitano de la seva edat. La noia es debatrà entre seguir els dictats del seu cor i formar una família, o bé seguir l’impuls de continuar estudiant, malgrat els costums gitanos.


___________________________________________

Extret del DICCIONARI DEL CINEMA A CATALUNYA
Joaquim Romaguera (edi.)

LLORENÇ SOLER (València 1936)

Realitzador i director de fotografia. A vint anys arribà a Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i Simon (1934), un amic valencià que treballava en la publicitat cinematogràfica i que li descobrí el cinema. Es comprà una màquina de 8 mm i féu un parell de documentals. Després creà la productora Filmagen, i amb J.Piquer rodaren força publicitat, Ja sol, el 1965 debutà amb l’encàrrec Pirineos de Lérida Pallars, La Vall d’Arán, Alta Ribagorça, migmetratge documental escrit per Josep Mª Espinàs que obtingué un primer premi estatal de films turístics. El següent encàrrec, el migmetratge Será tu tierra (1966), no agradà a l’Ajuntament de Barcelona, ja que tractava el tema del barraquisme i altres crues realitats, però la cinta desvetllà el vessant crític del cineasta, aspecte que ha desenvolupat al llarg de la seva posterior i abundant carrera d’autor radicalment independent. Aquell mateix any 1966 es passà al film industrial treballant per a la productora Teletecnicine (Rafael Ballarín), per a TeleObjetivo o amb la seva petita empresa. Compaginà aquesta activitat amb la seva pròpia obra, inscrita en el cinema independent o alternatiu. En aquest sentit, realitzà curts d’autor, en 16mm, com ara 52 domingos (1967); D’un temps, d’un país (Raimon) (1966-68); El largo viaje hacia la ira (1969); ¡Seamos Obreros! (1970); La enfermedad alcoholica (1973); Sobrevivir en Mauthausen (1975); Gitanos sin romancero (1976) Autopista, unha navallada a nosa terra (1977); Más allá de las rejas (1980) i Cada tarde a las cinco (1986), Una filmografia que amb vídeo ha continuat aproximant-se a problemàtiques diverses: Gitanos de San Fernando de Henares (1989); Cuba, ¿Callejón sin salida? (1991) Francesc i Lluís (1992), i Ciudadanos bajo sospecha (1993). Una altra de les seves facetes creatives és la d’experimentar amb la “màquina d’escriptura”, el muntatge, i el so, línia que ja inicià en els curts El Altoparlante (1970); Noticiario RNA (1970); Carnet de Identidad (1970) Film sin nombre (1970) Biopsia para una silla sola (1970 inacabat) i Anti-Salmo (1977), i encara més en els vídeos E-vidències (1981); Guinovart (1981); Videoexperiència PS-1 / Topless (1982); Bilbo (1983); Oh, Calanda! (1987), i Xaus en acció (1994). Finalment debutà en el camp comercial el 1999 amb Saïd, i amb Lola vende cá (2001). D’altra banda, també ha fet d’operador i de director de fotografia il·luminant des dels seus inicis un elevat nombre de curts i força llargs com ara El viatge a l’última estació (Albert Abril) i Com un Adéu (Pere Vila), premis de Cinematografia de la Generalitat 1983; L’última frontera (Manuel Cussó i Ferrer) que guanyà el mateix premi el 1992; també il·luminà diverses obres de teatre durant la dècada de 1990. Com a realitzador de televisió ha treballat en programes com ara “Galeria oberta” (1984) i “Trossos” (1985-86), en les dues sèries L’oblit del pasat (1994 i 1996) i en documentals com ara Francesc Boix; un fotògraf a l’infern (1999-2000), Max Aub, un escritor en su laberinto (2001-02); Els escolanets de Montserrat (2003), i Del roig al blau (2003-2004). Complementàriament ha dirigit cursos o impartit seminaris sobre llenguatge i tècnica cinematogràfica i televisiva, i molt en particular sobre el documental en escoles com l’ESCAC o la Universitat Pompeu Fabra. També ha publicat Curso General de Cinematografía (1978); Manual operativo del realizador de televisión (1987); La televisión, una metodología para su aprendizaje (1988); La realización de documentales y reportajes para televisión (1998); Así se crean documentales para cine y televisión (1999), i Los hilos secretos de mis documentales (2002). Així mateix, a partir de 1996 col·laborà en revistes com “Objetivo”, “Nuestro Cine”, “Cinema 2000”, “Nueva lente” i “Cinema 2001”. També és autor de poesia, còmic, conte i assaig, al mateix temps que practica la pintura.

Altres films:

1966 El cine, un arte de nuestro tiempo
1975 ¡Torera!; Cantata de Santa María de Iquique, amb J.Rodri
1976 Cerdà, una gran obra malograda
1977 Votad, votad malditos
1978 Manca i especulació de la sang; Condenados a beber, amb M.Pigrau; O monte e noso, amb F.Vázquez i M.Pigrau
1982 Segrelles y el mercenario
1982-83 Terra, entre terra i mar: El Delta de l’Ebre
1983 Indalecio Prieto
2003 Apuntes para una odisea Soriana interpretada por negros